Pere Arquillué torna a Viladecans amb el gran èxit de Yasmina Reza “Un déu salvatge”

Parlar del terrassenc Pere Arquillué és fer-ho d’un dels actors de teatre, cinema i televisió més reputats i reconeguts dels darrers anys. Tot i la seva fama mediàtica durant anys a la televisiva La Riera, Arquillué ha forjat durant anys una sòlida carrera teatral que l’ha portat no només a treballar amb noms tant destacats com Josep M. Flotats, Calixte Bieito, Xavier Albertí o Julio Manrique, si no també a guanyar el Premi Nacional de Teatre o el Premi Max al millor actor. A Viladecans ja fa anys que gaudim del seu talent, com en les recents El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2023) o L’Adversari (2024).

Com no n’hi ha dos sense tres, Pere Arquillué torna per tercera tardor consecutiva al teu teatre amb el gran èxit de Yasmina Reza Un déu salvatge. No és nova la relació d’Arquillué amb Reza (ja que també va protagonitzar Art, un altre èxit de la dramaturga francesa vista a Viladecans el 2017), però si és novetat la seva doble funció ara no només com a actor, si no també com a director d’una peça que compta amb un repartiment de luxe: al propi Arquillué l’acompanyen Maria Ribera, Ivan Benet i Laura Aubert.

Un déu salvatge és un dels grans èxits teatrals dels darrers anys. Tracta sobre dues parelles que es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat amb un pal al fill de l’altre, trencant-li dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acabarà esclatant en un caos absolut. Una obra que porta anys representant-se per tot el món (“es va estrenar en català el 2010 amb Ramon Madaula, Jordi Boixaderas, Vicenta Ndongo i Roser Camí sobre l’escenari”) i que fins i tot compta amb una versió cinematogràfica dirigida per Roman Polanki i amb un repartiment de luxe amb Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly.

Es tracta, doncs, d’un text que mostra una àcida mirada sobre la societat contemporània i la condició humana. Una peça, en paraules del propi Arquillué, “malparida, divertida i intel·ligent“, que “retrata més que mai la societat contemporània en què vivim (…) Parla de la dificultat de la comunicació, de la culpa, del càstig, de la responsabilitat, dels valors occidentals, de què significa o vol significar l’educació, dels instints salvatges que tots tenim a partir de l’ego“. No és causalitat que un gran text com aquest, representat per tot el món, tingui sempre a grans actrius i actors al capdavant, com aquesta versió on “quatre interpretacions elevades al cub fan esclatar a pulmó ple les rialles de l’auditori“.

Després d’un exitós pas pel Teatre Goya de Barcelona a principis de 2025, amb gran èxit de públic i crítica, l’obra arriba el proper 9 de novembre a Viladecans disposada a satisfer els paladars teatrals més exigents. I no passa res si ja l’has gaudit en el passat, perquè com apunta Arquillué: “És una obra que s’ha fet molt per tot el món, però crec que és bo tornar a revisar-la”, i així poder reflexionar sobre el que proposa el text: les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada.