“La novena de Beethoven”: una obra cabdal de la música arriba al teu teatre!

Que tenen en comú pel·lícules tant diferents entre si com La naranja mecànica, Jungla de Cristal i El club de los poetas muertos? Doncs que en totes elles, i en moltes altres pel·lícules, sèries de televisió i obres de teatre, es poden escoltar fragments de La Novena Simfonia de Beethoven. I si hem volgut començar amb aquesta endevinalla és per situar a aquesta magna obra del mestre alemany no només com una de les obres de música clàssica més utilitzades en el cinema: es així perquè estem parlant, possiblement, d’una de les peces musicals més conegudes arreu del món, especialment el seu moviment final, l’arxifamosa Oda a l’Alegria.

La Novena va ser una obra que va marcar la el traspàs final entre el Classicisme i el Romanticisme musical, i va ser importantíssima la seva influència durant decades, convertint-se en un referent de la música simfònica que ha perdurat fins als nostres dies. Estrenada al Theater am Kärntnertor de Viena l’any 1824, aquesta va ser la darrera simfonia del geni alemany, en els moments de la seva vida en que ja es trobava en un molt avançat estat de sordera (de fet, és coneguda l’anècdota que, en el moment de la seva estrena, quan la peça va arribar al final i van començar els aplaudiments, va haver de ser avisat pels músics de l’orquestra perquè es girés cap a la platea a saludar, perquè era incapaç d’escoltar el reconeixement a la seva obra).

La Novena ja va ser una peça singular i destacada des dels seus inicis. En aquells moments les simfonies eren obres musicals pensades per a orquestres en quatre moviments instrumentals de diferents característiques. Però a La Novena Beethoven va desenvolupar els moviments molt més enllà de la durada habitual i va decidir incloure parts vocals, el que suposava una revolució musical en aquells moments.

Perquè si per alguna cosa es coneguda aquesta Novena Simfonia és pel seu moviment final amb parts vocals, un Finale Presto que inclou l’Oda a l’Alegria, un final coral que uneix veu i orquestra i que significa la representació musical de Beethoven de la fraternitat universal. Aquest clam a la germanor és una adaptació de l’oda escrita el 1785 pel poeta i escriptor alemany Friedrich Schiller, per celebrar l’ideal d’unitat de tota la humanitat. De fet, aquesta Oda a l’Alegria va ser escollida com a Himne de la Unió Europea, per representar la unitat i fraternitat dels pobles europeus, i ha estat utilitzada arreu com a himne de pau i llibertat.

El proper dissabte 11 d’abril tindràs l’oportunitat d’escoltar aquesta obra cabdal de la clàssica a Viladecans, una experiencia musical que recorre el destí, la lluita, l’amor i, finalment, la fraternitat universal. Josep Ferré dirigirà l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, dues formacions corals i un quartet solista d’excel·lència per a interpretar-nos aquesta obra mestra que continua emocionant el públic de tot el món i que es converteix, per mèrits propis, en un dels plats forts musicals d’aquesta temporada.