“La plaça del Diamant”: onze actrius donen veu a La Colometa
La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una de les obres més importants que ha donat la literatura catalana moderna, per la seva qualitat i per la renovació estilística i de contingut que va suposar en el seu moment. La novel·la és una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric els seus habitants. Va tenir gran èxit quan es va publicar a Barcelona l’any 1962 i ha estat traduïda a més de 25 idiomes.
Explica la història de Natàlia, “La Colometa”, una noia òrfena de mare, que se sent perduda al món i que veurà marxar i morir la gent que més estima, passarà fam i misèria i es veurà moltes vegades incapaç de tirar endavant els seus fills.
Mercè Rodoreda, la seva autora, va rebre l’any 1980 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Darrere seu tota una vida dedicada a la literatura – va conrear la novel·la, però també els contes, la poesia i el teatre– i també una marcada personalitat, avançada en molts aspectes al seu temps. L’interès per la literatura i el compromís amb el país i la seva cultura li venia de família i especialment del seu avi; un compromís que la va portar a l’exili a França i Suïssa. Va tornar a Catalunya l’any 1972 i va residir a Romanyà de la Selva fins a la seva mort l’any 1983.
Després de diverses versions teatrals, algunes ja vistes al nostre escenari (com oblidar la mítica interpretació de La Colometa a càrrec de Lolita Flores?), arriba a Viladecans un nou muntatge que aposta per donar tot el protagonisme a la veu de la Natàlia, a través d’un poderós equip d’onze actrius d’edats i perfils diversos, acompanyades per la música en directe de la compositora Clara Aguilar. Una sorprenent adaptació de Ferran Dordal i Carlota Subirós que arriba a Viladecans després del seu èxit de crítica i públic al Teatre Nacional de Catalunya.
Potser la decisió més sorprenent de l’espectacle és aquest repartiment coral d’actrius per a interpretar a un únic personatge, “onze intèrprets ‒deu actrius i la compositora Clara Aguilar‒ que s’aniran prenent el relleu. Repartida entre totes elles, la veu de la Colometa ens arriba nítida i estremidora”. Actrius de generacions diferents que, en paraules de la mateixa directora Carlota Subirós, li permeten “explorar com els gestos i les vivències de les dones es transmeten i es transformen d’una generació a l’altra; com una mateixa història es pot desplegar de mil maneres, sense perdre la seva essència”. Una decisió artística que fa arribar el missatge de La Colometa de manera més intensa al públic, “que fan ressonar el personatge en cadascun de nosaltres“.
Us convidem, doncs, a viure una tarda de gran teatre amb aquesta “adaptació al segle XXI la popular novel·la de Mercè Rodoreda”, que creiem sorprendrà tant els que s’acostin per primera vegada a l’obra, com a aquells que ja n’han gaudit del text o d’alguna de les seves diferents adaptacions. No us la perdeu!