Del Teatre Nacional de Catalunya a Viladecans: “Terra Baixa (Reconstrucció d’un crim)”

Un any més estem d’enhorabona. El millor teatre de Barcelona també es viu a Viladecans. Ja fa uns anys que des del Teatre Nacional de Catalunya van apostar per moure cada temporada una de les seves grans produccions de Sala Gran per tota Catalunya. I després de l’èxit de les gires d’obres com La Rambla de les floristes o Mare de Sucre (ambdues vistes a Atrium Viladecans), aquest 2023 ha arribat el torn d’un dels èxits d’aquesta temporada: Terra Baixa (Reconstrucció d’un crim), una adaptació (o potser millor dit revisitació) del clàssic d’Àngel Guimerà a càrrec de Pablo Ley i Carme Portaceli.

I es que Terra Baixa és un clàssic que mai passa de moda, i que sempre és una garantia als escenaris. Després del recent èxit de la versió també en gira que ens va oferir el programa de TV3 El Llop, aquesta nova versió arrisca per explicar la història des d’una nova perspectiva. No ens aturarem a explicar els detalls de la història perquè en ple 2023 donarem per fet que el lector que ens està llegint la coneix perfectament. Només avançarem que en aquesta nova versió (que no casualment porta com a subtítol “Reconstrucció d’un crim”) la història es tractada com una trama detectivesca on cal investigar i analitzar les raons de la disputa entre el Manelic i el Sebastià que porten fins a l’assassinat d’aquest últim. I prestant una atenció especial al personatge de la Marta, ja que “Portaceli tenia més interès a explicar la història d’una dona que no la d’un home, i Pablo Ley ha fet bé els deures perquè la mirada de l’espectador es decantés més sobre la Marta, que esdevé l’autèntica víctima col·lateral d’una batalla sorda entre dos homes”.

L’espectacle arriba a Viladecans amb un repartiment de luxe, amb grans noms de l’escena teatral catalana que no han volgut perdre’s aquesta nova i original manera d’explicar la Terra Baixa de sempre, on troben noms com els d’Eduard Farelo (Eva contra Eva); Laura Conejero (La importància de ser Frank); Anna Ycobalzeta (Vilafranca, un dinar de festa major); o Borja Espinosa (L’Orfe del clan dels Zhao). Un gran elenc per oferir-nos una adaptació que “no dilueix la poesia ni ofega el drama de Guimerà sinó que el realça, li dona un marc nou sense asfixiar la tensió dramàtica de l’obra original, que queda miraculosament intacta malgrat tot el discurs històric amb què s’ha embolcallat la història”.

L’èxit de crítica i públic després de la seva estrena semblen avalar la idea de que “aquesta Terra baixa funcionarà. Portaceli s’havia de demostrar que era capaç d’omplir la Sala Gran del TNC amb un clàssic del repertori català i amb els actors entregats i l’equip tècnic que té pot connectar amb un públic que juga a casa i està preparat per entomar una proposta com aquesta”. Us convidem, doncs, a gaudir d’aquesta Terra Baixa on “Portaceli firma com a directora el seu millor muntatge en anys”, i on no tens l’excusa de no venir perquè “ja la tinc molt vista”: promesa que la història està explicada d’una manera original, diferent i mai vista perquè sigui un “Terra baixa de revisita imprescindible tant per a aquells espectadors veterans que coneixen l’obra com per a aquells més joves que s’hi enfrontin per primera vegada”.