El sopar dels idiotes: torna als escenaris una nova versió de la gran comèdia francesa!

Està sent habitual durant la post-pandèmia recuperar grans èxits teatrals i portar-los de nou als escenaris per tornar a atreure al públic a les platees, ja siguin èxits recents com Escape Room, o clàssics com El Mètode Grönholm (vista a Viladecans al 2021). Ara ha arribat el torn d’un altre clàssic com El sopar dels idiotes, el popular text de Francis Veber que arriba de nou als teatres en una adaptació del membre de Tricicle Paco Mir dirigida per Pep Anton Gómez.

I és que ens trobem davant d’un clàssic contemporani, un gran èxit teatral estrenat a França al 1993 i que des de llavors ha tingut representacions i adaptacions per tot el món, sent adaptada també al cinema en un gran èxit del cinema francès, al que Hollywood tampoc va ser aliè fent un dels seus habituals poc inspirats remakes.

No ens pararem a explicar l’argument de l’obra, gairebé 30 anys després de l’estrena tothom sap més o menys que ens trobarem dalt de l’escenari. Si que resulta a destacar el repartiment escollit per aquesta nova versió catalana, protagonitzada per David Olivares (popular per les seves aparicions televisives a Crackòvia i Polònia de TV3, però també un habitual en comèdies teatrals de Joan Pera com El fantasma de Canterville o Alguns neixen estrellats), i Artur Busquets (actor vist en sèries televisives com Drama o Cites i que s’està convertint en una de les cares joves més conegudes de l’escena actual). Com diu Paco Mir, responsable de l’adaptació, “Es una obra incombustible y a prueba de bombas porque su arquitectura teatral hace que todo encaje”, dice satisfecho con la química de la pareja protagonista”.

Cal mencionar que el mateix Paco Mir ja va dirigir una altra adaptació als escenaris fa 20 anys, i revela com en aquesta ocasió ha hagut de fer alguns canvis per referències de l’obra original que en el moment actual podrien resultar ofensives: “He eliminado todo aquello que no suma, que ya no hace gracia”, añade en referencia, entre otros asuntos, a cierto tufo machista”. Petits canvis que no impedeixen que l’obra continuï sent “un clàssic contemporani de bulevard, amb ingredients que la mantenen intemporal, dinàmica i suggerent”.

Us convidem, doncs, a participar i viure un nou sopar dels idiotes, una obra que “és sempre infal·lible a taquilla” sobretot per la participació que acaba prenent el públic durant la trama de l’espectacle, ja que al final tot es tracta de descobrir “qui és de debò el més curt de gambals».