A.K.A., petit gran teatre!

Com ja comentàvem en un passat article al nostre blog, l’Atrium Viladecans filtra i recull amb encert el més destacat de la cartellera de Barcelona per oferir-ho al seu públic. Més enllà de les grans obres que veiem al nostre Auditori, ens agrada també poder descobrir petites “delicatessen” teatrals a la nostra Sala Petita.

A.K.A. és una d’aquestes joies teatrals que podreu gaudir aquesta temporada. Estem parlant d’una obra estrenada a la Sala Flyhard (sempre són una garantia!) que ha vingut precedida d’un gran èxit de crítica i públic a Barcelona, rematats pels 4 premis Butaca aconseguits a la passada edició: millor obra de petit format, text, direcció i actor. A més a més, després del seu pas per la Flyhard també va formar part de la programació del Teatre Lliure.

I en què consisteix exactament l’obra? A.K.A. (Also Known As) ens parla d’en Carlos (el jove actor Albert Salazar, conegut per La Riera de TV3), i de com viu la seva adolescència. D’un moment en el que, per circumstàncies alienes a ell, trontollen els seus fonaments, les seves arrels, la seva identitat. I és que en Carlos és adoptat… i els ulls dels altres li fan plantejar quina és la seva “vertadera” identitat.

No exagerem si diem que si t’agrada el teatre, amb aquesta obra tens una cita obligada. I si no ens creus, mira el que diuen algunes de les crítiques: “Actual, fresca, commovedora”; “una propuesta magnífica, honesta, auténtica y recomendable para todos”; “combina lo mejor de las comedias adolescentes con una historia cruda y real como la vida, una obra que primero nos hace reír y después nos congela la sonrisa en el rostro. Imprescindible”; “magnífico relato sobre la identidad”; “relato magnífico, fresco y dinámico pero también muy duro sobre la identidad y la fragilidad del individuo ante una sociedad hostil”…

Divendres 26 d’abril tens l’oportunitat de veure-la en la proximitat de la nostra Sala Petita. Un drama que et farà reflexionar sobre els prejudicis al voltant de la joventut, el sexe i l’origen racial de les persones. Teatre per pensar però també per emocionar-se. O dit d’una altra manera, Teatre en majúscules!