El trencanous, un clàssic de Tchaikovsky

El Trencanous, és un ballet en dos actes amb coreografia original de Marius Petipa i Lev Ivanov sobre una partitura de Piotr Ilyich Tchaikovsky. El llibret és una adaptació del conte de Hoffmann El Trencanous i el Rei Ratolí que gira al voltant d’un arbre de Nadal i la màgia dels seus regals que prenen vida entre l’alegria dels infants. La jove Marie s’enamora del Príncep Trencanous i arriben junts al país dels somnis on tot sembla felicitat però acaba en una lluita entre el Príncep Trencanous i l’exèrcit del Rei Ratolí. Finalment tot ha estat només un somni i Marie desperta al costat de l’arbre de Nadal amb el seu regal, el ninot Trencanous, entre els braços.

El Ballet Nacional Rus es va fundar l’any 1989 de la mà de Sergei Radchenko, aleshores solista del Teatre Bolshoi de Moscú. Sota la seva direcció, la companyia ha recuperat els elements més destacats del ballet clàssic rus i gira amb gran èxit per tot el món. El Trencanous es va estrenar originalment al Teatre Mariinsky de San Petersburg, el 18 de desembre de 1892.

El trencanous és la tercera obra per a ballet de Tchaikovsky (després d’El Llac dels Cignes i La bella dorment) i fou escrita per entre els anys 1891 i 1892. Va ser també un encàrrec dels Teatres Imperials russos i la coreografia original és de Marius Petipa i Lev Ivanov (sembla que Petipa, ja gran i malalt, no va poder finalitzar l’obra i el seu col·laborador Ivanov la va completar). Com en les obres anteriors, el coreògraf va donar instruccions precises al compositor sobre la construcció dels ballets i el llibret el van escriure Iván Vsévolozhsky i el mateix Petipa seguint l’adaptació que havia fet Dumas del conte El trencanous i el rei dels ratolins, d’Ernst Theodor Amadeus Hoffmann.

L’adaptació de l’obra es va fer en dos actes desestimant alguns elements de la trama del conte original i potenciant altres aspectes com el pas de la realitat al món dels somnis que va del primer al segon acte. A l’estrena hi va haver divisió d’opinions respecte de les parts del ballet i dels intèrprets d’aleshores, que no van convèncer una part del públic i de la crítica, entre d’altres coses per la utilització d’infants reals en papers que en versions posteriors han interpretat ballarins adults.

Previ a l’estrena del ballet, el compositor en va fer una exitosa versió de concert – Suite El trencanous– reunint vuit de les peces destinades a l’obra per dansa. La partitura de Tchaikovsky per al ballet va merèixer una consideració d’aficionats i crítica força més favorable i la música es va considerar bella, melodiosa i també original, amb la aparició destacada de la celesta, un instrument poc habitual que el compositor ja havia utilitzat anteriorment. No va ser fins a mitjans del segle XX que el ballet El trencanous va aconseguir una gran popularitat, en part perquè la música de Tchaikovsky apareixia en la coneguda pel·lícula Fantasia (1940) de Walt Disney i això va despertar l’interès cap al ballet. Un altre motiu per la popularitat d’El trencanous va ser la retransmissió per televisió, l’any 1950, de la versió del ballet que el coreògraf rus George Balanchine va fer als Estats Units. Al ser un conte infantil amb temàtica nadalenca, és una de les obres més representades en aquestes dates i compta amb moments de gran bellesa com el treball de ball “en puntes” de la Fada del sucre i el Gran pas de deux,prop del final.

També et recomanem:

• The Sey Sisters, presenten el seu nou disc Rise. Divendres 28 de desembre a l’Atrium.
• Desconcerto, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Diumenge 30 de desembre a l’Atrium.